És ben cert que hi ha dos fenòmens mundials que han reconfigurat el panorama industrial d’Occident: el desplaçament cap a la Xina de molta de la capacitat productiva i la irrupció de la digitalització, en un món, fins ara, eminentment d’àtoms.
A l’àmbit industrial sempre ha predominat la cerca de l’excel·lència gràcies a la repetició massiva dels elements produïts. Però cada vegada més, la mida del lot, és més petit.
Durant anys la producció s’ha gestionat per maximitzar la mida del lot i per assegurar la màxima eficàcia dels mitjans productius. Amb la digitalització i la possibilitat d’accedir a una gran oferta de productes similars, s’estan redefinint els processos de fabricació. També està canviat la força de treball, doncs, s’entreveu la imminent jubilació de molts operaris amb coneixement explícit en operacions manuals.
La producció massiva ja no tornarà i si tenim alguna via de solució passa, irremeiablement, per l’adopció de les eines i tècniques de base digital, el que s’anomena la Indústria 4.0.
Per això, la significació tradicional de la paraula manufactura queda trastocada perquè el software també s’ha de manejar/gestionar i amb el mateix rigor industrial. El software és ja una disciplina vinculada als productes, a través del núvol, les integracions de sistemes, la intel·ligència artificial, el blockchain, la simulació i la realitat virtual, però d’altres, com la impressió 3D, la robòtica i la internet de les coses i la realitat augmentada també han d’estar íntimament radicades a l’àmbit atòmic.
En conseqüència, ens trobem que les persones han de capacitar-se, no només en el seu àmbit disciplinari sinó a treballar tant en el món online i offline, amb àtoms i bits, i per tant maridant les tecnologies tradicionals, com la mecànica, l’electricitat i l’electrònica, amb les “noves” tecnologies de la informació i les comunicacions.
Tant enginyers/es com operaris/àries, han de fer la seva transició per a ser menys manipuladors i més supervisors, perquè cada vegada més interactuaran amb més màquines que els acompanyaran en les seves jornades laborals, i també en el seu temps d’oci.
El repte per l’administració és entomar aquesta dualitat entre àtoms (entorn físic) i bits (entorn digital), i donar cobertura tant des de l’àmbit de la capacitació/formació, amb la seva capacitat reguladora, però també des del punt de vista de la demanda, convertint-se en un actor principal amb influència en l’establiment dels estàndards o espais de trobada i relació.
Originalment publicat al Boletín e-Indústria, en el número: #10 – N.10 – Monogràfic I4.0. (setembre 2019)
InNovaAction 