Temps de canvis accelerats
Ens trobem en temps de canvis: no ho podem negar. Uns canvis que es perceben profunds, radicals, arrelats als aspectes més intrínsecs de la societat. Potser més destacables en els canvis sobre la comunicació –allò que ens fa més humans i més diferents de la resta d’animals–, i el capitalisme, entès com la forma econòmica què donem sostenibilitat alimentícia. Ho diu, també, sense anar més lluny Joaquín Estefanía, a El País, el 5 de juny passat (“¿Matará Uber a Schumpeter?”), on l’autor apunta, clarament, als canvis econòmics i socials que albiren les noves plataformes digitals: “noves” quant que senzillament pretenen desbancar als existents –tot i que s’afanen en utilitzar l’anglicisme ‘marketplace’, pretenent suavitzar el seu propòsit real–, posicionant-se al bell mig de les negociacions habituals entre ofertants i demandants.
Aquests exemples són mostra dels impactes que estan afectant a les empreses tradicionals que les obliga a transformar-se per adoptar moltes de les pràctiques que les noves startups ja estan aplicant des de fa temps. Des de les pràctiques flexibles, que els permeten agilitat i ràpida escalabilitat, fins a la seva digitalització original, estan creant noves formes d’organitzar-se i produir sota del paraigües anomenat la “transformació digital”. És a dir, el condicionament de digitalitzar-se completament està obligant a les organitzacions a transformar-se de dalt a baix. De fet, és simptomàtica la lluita que els dos gegants estatunidencs de la distribució, Wallmart i Amazon, estan tenint o, per no anar-nos-en tan lluny, la que lliuren entre El Corte Inglés i Amazon.
Encara recordo la posició i resistència inicials, després de la bombolla tecnològica del 2000, on El Corte Inglés es resistia a disposar d’una botiga online argumentant que els seus clients –els d’aleshores, és clar– només volien anar a les botigues físiques. Fins que es van adonar que, gradualment, l’assistència anava minvant. Tots els anàlisis, d’aquell moment, se centraven en l’estudi del sortit disponible i/o en la configuració de les botigues i de com actuar immobiliariament, llogant espais a marques. Ara competeix en la veritable conveniència que significa el temps de lliurament. És a dir, els clients no venen sinó que els hem de portar les mercaderies, i ràpid. Un gir de 180 graus en la seva logística on, ara, tot el que és digital, el seu nou aparador, mana o, com a mínim, transforma la seva operació.
Però la logística i/o distribució minorista (o ‘retail’) no és l’única activitat empresarial amenaçada. Preguntin als seus bancs, al seu nou gestor personal, des dels diversos canals d’accés, on també es contempla anar a l’oficina, excepcionalment. Diversos exemples de com, en l’àmbit dels serveis empresarials, es transformen les relacions. Les pre-existents entre els empleats i les noves a tenir amb els nous clients. En l’àmbit del turisme ja fa temps que es parla de “l’invisible traveler” i de la transformació que comporta tractar a clients que defugen del tracte “cara a cara”, quelcom intrínsec als serveis. I molt més que podríem dir, també, de l’àmbit de l’educació.
Alguns diran que aquesta transformació només amenaça a les activitats empresarials on el seu producte es digitalitzable i que, en el cas dels serveis, s’està digitalitzant aquesta interacció però que, a la robusta i tradicional indústria, això no passa, ni podrà passar. Els àtoms dels productes (bicicletes, rentadores, cotxes, edificis, etc.) no es poden substituir i, per tant, podem estar tranquils. Res més lluny de la realitat: deixant de banda la desapareguda Kodak, podem afirmar que la industria també està amenaçada pels canvis en les regles de joc que comporten la digitalització de dos aspectes essencials a la seva activitat: el procés industrial i la representació digital del producte. De fet, en algunes empreses ja es parla del “bessó digital”, com a representació que permet disposar d’un conjunt d’informacions digitalitzades del comportament del producte físic, a casa del client, i que està transformant la relació amb el client. Altres parlen de la indústria 4.0, com a resum de la transformació que estan patint els –antics?– fabricants de productes, dels quals també s’està digitalitzant el procés de fabricació, amb la introducció de tota una sèrie de tecnologies, com la robòtica autònoma, la manufactura additiva (o impressió 3D) o l’anomenat Internet de les Coses.
Aquesta transformació digital dels processos industrials –dins de l’anomenada “indústria 4.0”–, respon a la quarta revolució que s’albira després de les tres anteriors: la introducció de la màquina de vapor, la fabricació en sèrie i la introducció de la robòtica.
Tot és, per tant, digitalitzable; tot es transforma: el que semblava i el que no. I això, a la velocitat de transmissió dels bits.
Publicat en noviembre de 2017 en la edición impresa número 4 de SumandoHistorias
InNovaAction 